dimecres, 14 d’octubre del 2009

Ultima Conferència-debat de les Jornades Ferrer i Guàrdia.

Ahir 13 d’octubre coincidint amb el dia que va ser afusellat Ferrer i Guàrdia hem realitzat l’ultima Conferència-debat de les sis programades en commemoració del centenari de l’assassinat de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Amb la intervenció del Dr. Pere Solà i Gussinyer, Catedràtic Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, del Dr. Bernat Muniesa Brito, Catedràtic d’Història de la UB i de Josep Maria Loperena, Jurista i Escriptor sobre la «Detenció, judici i afusellament de Ferrer i Guàrdia» van donar per finalitzades aquest cicle de exposicions i conferències en homenatge a la persona i a les seves idees.

Des de la Secretaria de Formació de la Federació Local de Sindicats de la CGT de Barcelona nos sentint contents, que dintre de les nostres possibilitats, d'haver contribuït a difondre la història i les idees d'aquest mestre





dijous, 8 d’octubre del 2009

Detenció, judici i afusellament de Ferrer i Guàrdia


Dia 13 d’octubre a les 18h.

Conferència debat:

«Detenció, judici i afusellament de Ferrer i Guàrdia».

Amb els ponents: Dr. Pere Solà i Gussinyer, Catedràtic Facultat de Ciències de l’Educació, UAB. Dr. Bernat Muniesa Brito, Catedràtic d’Història de la UB. Josep Maria Loperena, Jurista i Escriptor.

Moderarà l’acte: Javier Zapata, Secretari General de la Federació Local de Sindicats de la CGT de Barcelona.


dilluns, 21 de setembre del 2009

Conferència Crims d'Estat: Agustín Rueda


Dia 1 d’octubre a les 18h.

Conferència debat:

«Els crims d’Estat» al voltant del record d’Agustí Rueda, assassinat per la democràcia.

Ens parlaran: L’Associació d’Amics de l’Agusti Rueda. CGT de Sallent. Josep Mª Loperena, Jurista i Escritor.

Moderarà l’acte: Fernando Ramirez, Secretari d’Acció Social del Sindicat d’Administració Pública de BCN

Exposició Ferrer i Guàrdia

dilluns, 20 de juliol del 2009

L ' Escola Moderna i les seves clausures

Dia 18 de juny a les 18h.

Conferència debat:

«L’Escola Moderna i les seves clausures»

Amb el ponent: Emili Cortavitarte, Historiador.

Moderarà l’acte: Mª Àngels Rodríguez, Presidenta de la Fundació Salvador Seguí





divendres, 26 de juny del 2009

La setmana tràgica i Ferrer i Guàrdia

Dia 21 de maig a les 18h.

Conferència debat:

«La Setmana Tràgica de Barcelona»

Amb els ponents: Dr. Bernat Muniesa Brito, Catedràtic d’Història de la UB. Dra. Dolors Marín Silvestre, Historiadora i escriptora que recentment ha publicat el llibre «La Setmana tràgica». Ferran Aisa, Historiador.

Moderarà l’acte: Laura Gómez, Secretària de Organització de la F.L de la CGT de BCN


La setmana tràgica i Ferrer i Guàrdia from cgt barcelona on Vimeo.

dijous, 25 de juny del 2009

Ferrer i Guàrdia i la pedagogia llibertària

Dia 23 d’abril a les 18 h.

Conferència debat:

«Ferrer i la Pedagogia Racionalista»

Amb els ponent: Dr. Pere Solà i Gussinyer, Catedràtic Facultat de Ciències de l’Educació, UAB.

Moderarà l’acte: Rafael Iniesta i de Manresa, Secretari de Comunicació de la F.L. de Barcelona


Ferrer i Guàrdia i la pedagogia llibertària from cgt barcelona on Vimeo.

diumenge, 7 de juny del 2009

Dia 18 de juny a les 18h.

Conferència debat:

«L’Escola Moderna i les seves clausures»

Amb el ponent: Emili Cortavitarte, Historiador.

Moderarà l’acte: Mª Àngels Rodríguez, Presidenta de la Fundació Salvador Seguí

divendres, 15 de maig del 2009


Dia 21 de maig a les 18h.

Conferència debat:
«La Setmana Tràgica de Barcelona»
Amb els ponents:
Dr.Bernat Muniesa Brito, Catedràtic d’Història
de la UB
Dra. Dolors Marín Silvestre, Historiadora i escriptora Recentment ha publicat el llibre «La Setmana tràgica»
Ferran Aisa, Historiador.

Moderarà l’acte:
Laura Gómez, Secretària de Organització de la F.L de la CGT de BCN

divendres, 24 d’abril del 2009

La guerra d ' Àfrica (La revolta de les mines de Beni-Fru-Ifrur)

Dia 26 de març a les 18h.

Conferència debat:

La guerra d’Àfrica. «La revolta de les mines de Beni-Fru-Ifrur».

Amb els ponents: Dr.Francesc Espinet Catedràtic d’Història Contemporània de la UAB. Manel Aisa, Membre de l’Ateneu Enciclopèdic. Alberto Bru, Historiador i Membre de l’Ateneu Enciclopèdic.

Farà la presentació de les jornades i moderarà l’acte: Jacinto Ceacero Cubillo, Secretari General de la Confederació General del Treball


















dijous, 23 d’abril del 2009

Segona xerrada-debat de les Jornades Ferrer i Guàrdia.

Ahir dijous 23 d'abril es va celebrar en els locals de CGT la segona xerrada-debat de les Jornades Ferrer i Guàrdia. Amb una bona presència de participants (més de 50 persones), el catedràtic Pere Solà i Gussinyer va exposar magistralment el tema a debatre “FERRER I GUÀRDIA I LA PEDAGONIA RACIONALISTA” i després de la seva intervenció es va donar un intens debat







dimarts, 21 d’abril del 2009

NOTA DE PRENSA

CONFERENCIA-DEBATE

JUEVES 23 DE ABRIL A LAS 18 HORAS

FERRER I GUARDIA I LA

PEDAGONIA RACIONALISTA

Local CGT-Barcelona Via Laietana 18 9ª Planta

A cargo de:

Pere Solà i Gussinyer

Catedratic Facultat de Ciències de l’Educació, de la UAB.

Moderarà l’acte
Rafael Iniesta i de Manresa,

Secretari de Comunicació de la F.L. de Barcelona.

Esta conferencia debate se enmarca dentro de los actos organizados por la CGT de Barcelona para este 2009, en conmemoración de 100 aniversario del fusilamiento de Ferrer i Guardia y los hechos de la Semana Trágica.

La CGT de Barcelona también ha elaborado un DVD, reeditado las actas del juicio que le hicieron los militares y donde se le condena a muerte, seis charlas durante 2009 y una exposición que se puede visitar en los locales de CGT en Vía Laietana 18 9ª planta.



CRONOLOGIA DE LA SEMANA TRAGICA EN BARCELONA

1909 Durante el gobierno del derechista Antonio Maura, sucedieron los hechos conocidos como “Semana Trágica”.

El 9 de Julio del 1909, los cabileños marroquíes realizaron un ataque armado a los que estaban construyendo el ferrocarril que unía las minas y Mellilla, pertenecientes al Marques de Comillas y al Conde de Romanones. Este incidente hizo que el gobierno decretara la movilización de los reservistas. En esa época mediante un canon de 6.000 reales, 1.500 pesetas, unos 9 Euros actuales las personas podían quedar exentas del servicio militar y por tanto evitar ir a la guerra, el salario de la época era de 10 reales, 2´50 pesetas, o lo que ahora seria 0´015 Euros diarios. La situación se agravaba dado que la mayoría de reservistas eran padres de familia con hijos y los únicos que aportaban ingresos económicos en las casas.

Las organizaciones obreras llevaban años haciendo campañas antimilitaristas, ya que los ejércitos siempre se han caracterizado por ser defensores de las desigualdades sociales y ser el brazo armado de los poderes dominantes, los trabajadores consideran que la sangre la ponen ellos ya que los ricos mediante un pago de dinero se libran de “defender a la patria” y sin embargo los beneficios que se obtienen de las colonias en el extranjero van a los bolsillos de unos pocos.

El 18 de Julio de 1909 se produce el primer envió de tropas. Para el 26 de julio Solidaridad Obrera, anarquistas, socialistas, republicanos y lerrouxistas decreta una Huelga General para evitar que salgan más tropas. La Huelga General es un éxito quedando totalmente paralizada la industria en Barcelona, Sabadell, Badalona, Terrassa y otras poblaciones, Al día siguiente 27 llega la noticia de que en el Barranco del Lobo han fallecido 1.200 reservistas mayoritariamente de los que habían salido una semana antes, este hecho hace que la huelga General se convierta en una insurrección popular, levantándose barricadas en los barrios obreros y con el resultado de la quema de Iglesias y conventos, los trabajadores consideraban al clero uno de los máximos responsables de la situación, el gobierno decreto el estado de guerra y la Ley Marcial. La revuelta es sofocada el 31 de julio por las tropas venidas de diversas poblaciones del país. El balance fue el cierre de los sindicatos y de las escuelas laicas se produjeron 78 muertos (75 civiles y 3 militares), 2.000 procesados, siendo condenados a destierro 175 persona, 59 cadenas perpetuas y 5 condenas a muerte.

Entre los ejecutados se encontraba Francisco Ferrer i Guardia creador de “La escuela Moderna o racionalista” que se inauguro en Barcelona el mes de agosto del 1901, La “Escuela Moderna” proponía un sistema de enseñanza y de aprendizaje totalmente diferente al existente, basaba la educación en la evolución real y psicológica del niño, individualizada. La ciencia sobre los niños, que tanto ha avanzado, afirmaba, no se debe utilizar contra ellos, sino a su favor y del desarrollo espontáneo de sus facultades, a fin de que puedan buscar libremente la satisfacción de sus necesidades físicas, intelectuales y morales. La Escuela Moderna proponía, además, una educación basada en la ayuda mutua, en la solidaridad entre ambos sexos y la crítica de las injusticias, este tipo de enseñanza fue muy bien acogida por los anarquistas, quienes en los sindicatos montaron escuelas donde se seguían sus métodos de enseñanza. El 13 de octubre de 1909 fue fusilado, no porque hubiera pruebas en contra suya de que fuera responsable en ningún hecho violento, sino porque desde los estamentos del estado consideraban que con sus sistema de enseñanza que cuestionaba el orden establecido estaba creando mentalidades que subvertían el orden, en contraposición a la enseñanza que hasta ese momento había estado en manos exclusivas de la Iglesia y desde donde se impartía el respeto a la sociedad establecida sin plantearse cambiar las grandes desigualdades de la época.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Dia 23 d’abril a les 18 h.

Conferència debat:

«Ferrer i la Pedagogia Racionalista»

Amb els ponent:
Dr. Pere Solà i Gussinyer, Catedràtic Facultat de Ciències de l’Educació, UAB

Moderarà l’acte:
Rafael Iniesta i de Manresa, Secretari de Comunicació de la F.L. de Barcelona

dilluns, 6 d’abril del 2009

Exposició 100 anys de l´assassinat de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Del 18 de març al 18 de juny

Exposició: Els fets de l’any 1909

(La revolta del «Barranco del lobo» i Francesc Ferrer i Guàrdia)

Presentació Jornades i 1ª xerrada

Al voltant de vuitanta persones van assistir el dia 26 de març a la presentació les Jornades realitzada pel SG de la CGT Jacinto Ceacero i a la posterior Conferència sobre “La guerra d’Àfrica i la revolta dels minis de Beni-Fru-Ifrur”. On van intervenir com ponents Francesc Espinet, catedràtic de la UAB, Manel Aisa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i Alberto Bru, historiador i membre de l’AEP







Fotos Exposició







dimecres, 25 de març del 2009

Iniciem el cicle de conferencies sobre Francesc Ferrer i Guardia

Company/es

Us recordem que demà iniciem el cicle de conferencies sobre Francesc Ferrer i Guardia. Serà a la Sala Costa i Font dels locals de Via Laietana 18, 9ª planta, de Barcelona, a partir de les 18 hores.

Farà la presentació el SG de la CGT, Jacinto Ceacero. Els ponents seran Francesc Espinet, catedràtic de la UAB, Manel Aisa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i Alberto Bru, historiador i membre de l’AEP. Parlarem de “La guerra d’Àfrica i la revolta de les mines de Beni-Fru-Ifrur”.

Amb aquest acte iniciem les jornades i farem la presentació del vídeo que recull l’exposició montada als locals de la CGT a Barcelona.

Aquest vídeo i l’exposició seran a partir d’aquest moment a la vostra disposició per a la seva difusió a les vostres localitats i sindicats. El contacte serà aquesta mateixa Secretaría de Formació.

Esperem la vostra assistencia i difusió de les jornades.

dimecres, 18 de març del 2009

dimarts, 17 de març del 2009

100 anys de l'assassinat d'estat de Francesc Ferrer i Guàrdia

XERRADES i EXPOSICIONS

Als locals de la CGT de BCN Via Laietana núm. 18, 9a planta.

Del 18 de març al 18 de juny

Exposició:
Els fets de l’any 1909
(La revolta del «Barranco del lobo» i Francesc Ferrer i Guàrdia)

Del 3 de setembre al 14 d’octubre

Exposició:
Francesc Ferrer i Guàrdia

Xerrades:

Dia 26 de març a les 18h.

Conferència debat:
La guerra d’Àfrica. «La revolta de les mines de Beni-Fru-Ifrur».
Amb els ponents:
Dr.Francesc Espinet Catedràtic d’Història Contemporània de la UAB
Manel Aisa, Membre de l’Ateneu Enciclopèdic
Alberto Bru, Historiador i Membre de l’Ateneu Enciclopèdic
Farà la presentació de les jornades i moderarà l’acte:
Jacinto Ceacero Cubillo, Secretari General de la Confederació General del Treball

Dia 23 d’abril a les 18 h.

Conferència debat:
«Ferrer i la Pedagogia
Racionalista»
Amb els ponent:
Dr. Pere Solà i Gussinyer, Catedràtic Facultat de Ciències de l’Educació, UAB
Moderarà l’acte:
Rafael Iniesta i de Manresa, Secretari de Comunicació de la F.L. de Barcelona

Dia 21 de maig a les 18h.

Conferència debat:
«La Setmana Tràgica de Barcelona»
Amb els ponents:
Dr.Bernat Muniesa Brito, Catedràtic d’Història
de la UB
Dra. Dolors Marín Silvestre, Historiadora i escriptora Recentment ha publicat el llibre «La Setmana tràgica»
Ferran Aisa, Historiador.
Moderarà l’acte:
Laura Gómez, Secretària de Organització de la F.L de la CGT de BCN

Dia 18 de juny a les 18h.

Conferència debat:
«L’Escola Moderna i les seves clausures»
Amb el ponent:
Emili Cortavitarte, Historiador
Moderarà l’acte:
Mª Àngels Rodríguez, Presidenta de la Fundació Salvador Seguí

Dia 1 d’octubre a les 18h.

Conferència debat:
«Els crims d’Estat» al voltant del record d’Agustí Rueda, assassinat per la democràcia.
Ens parlaran:
L'Associació d'Amics de l’Agusti Rueda.
CGT de Sallent.
Josep Mª Loperena, Jurista i Escritor
Moderarà l’acte:
Fernando Ramirez, Secretari d’Acció Social del Sindicat d’Administració Pública de BCN

Dia 13 d’octubre a les 18h.

Conferència debat:
«Detenció, judici i afusellament de Ferrer».
Amb el ponent:
Dr. Pere Solà i Gussinyer, Catedràtic Facultat de Ciències de l’Educació, UAB
Dr. Bernat Muniesa Brito, Catedràtic d’Història
de la UB
Josep Maria Loperena, Jurista i Escriptor
Moderarà l’acte:
Javier Zapata, Secretari General de la Federació Local de Sindicats de la CGT de Barcelona




Campanya "Carrer Ferrer i Guàrdia a Barcelona"


L’any 2009 es commemora el centenari de la mort de Francesc Ferrer i Guàrdia després que fos pres, jutjat i afusellat el 13 d’octubre de 1909 al castell de Montjuïc.

Una figura del seu ressò internacional i un projecte com el que va representar, mereixen comptar amb un reconeixement dins el nomenclàtor d’aquesta Ciutat. La rèplica instal·lada a Montjuïc del monument erigit a Brussel·les l’any 1911, amb la qual s’homenatja Ferrer i Guàrdia com a màrtir de la llibertat de pensament, té un sentit de commemoració simbòlica. Però no és un homenatge viu. No te’l trobes quan passeges, sinó que l’has de buscar expressament. I és, més aviat, un reconeixement fruit de la seva mort injusta, no tant de l’obra “viva” de la seva vida.

Els carrers i places d’aquesta ciutat són plens de testimoniatges de persones de projecció i de sensibilitats ideològiques i humanes enormement allunyades de les que Ferrer i Guàrdia pugui representar. La diversitat de sensibilitats d’aquesta Ciutat, i l’exemplificació del seu respecte per aquella part de la cultura popular laica i republicana, tan barcelonina –però tan absent dels carrers!- guanyaria amb la presència viva del record de Ferrer enmig de l’espai públic físic. Amb un carrer o plaça on es fes constar: Francesc Ferrer i Guàrdia. Alella 1859-Barcelona 1909. Mestre. Fundador de l’Escola Moderna.

El 1937 la Barcelona democràtica i republicana ja va tenir clar que la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia mereixia un reconeixement al Centre de la Ciutat i d’aquesta manera el que avui es coneix com a Plaça Urquinaona, fruit del canvi de nom sofert amb l’arribada de la Dictadura Franquista, va ser inaugurada amb el nom de Plaça de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Quin moment més oportú –i històricament significatiu- que aquest any 2009? Que la Ciutat de Barcelona s’afegeixi a la commemoració de la seva injusta mort, i en doni testimoniatge homenatjant la seva vida.

En el marc per a la promoció dels actes adreçats a la commemoració del centenari que parteixen d’iniciatives de diferents àmbits, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia apostem pel treball conjunt, per la qual cosa us convidem a donar suport a la campanya que durem a terme per tal que la ciutat de Barcelona aprovi posar el nom de Francesc Ferrer i Guàrdia a un carrer o plaça.

Per a adherir-te